Dia 19

Avui 29F, tornem a reflexionar, ens tornem a trobar junts, tots de nou amb cares noves. Amb petits incovenients de ideologies, respectes, iconografies i banderes, però tots junts per uns objectius i unes metes que perseguim junts, forts, units, sempre, desde el 15M.

Busquem enderrocar velles idees establertes. busquem innovar, crèixer i fer fora tot allò negatiu que ens perjudica. Però no es fàcil i el camí està ple d'obstacles, mantenintnos forts, amb l'energia suficient per fernos valer, per cridar que volem un cambi i que no ens mereixem viure enganyats per molt més temps.

Temps dificils, de corruptes amb massa poder i accés al que es nostre, accés a una gran quantitat de diners, i el poble patint els errors de males gestions, però el fet es que no ens sentim indiferents, però això no es cosa d'un dia, és cosa de portar-ho al teu dia a dia, fer-ho teu, compartir-ho i fer-ne una rutina, de dubtar, lluitar, del inconformisme, de atrevirse a donar el pas de deixar enrere la posició passiva del espectador a posarse en marxa i ser un membre actiu. 

Questió de creure.

(Fotogràfia de Paula Vicente)

Dia 18

Me gustas cuando callas porque estás como ausente,

y me oyes desde lejos, y mi voz no te toca.

Parece que los ojos se te hubieran volado

y parece que un beso te cerrara la boca.

Me gusta tu sonrisa muda, me gustan tus palabras escritas. Me gustan tus ideas,

me gusta que sea ese uno entre un millón, me gusta su nombre susurrado.

Me gusta pensar en el dichoso destino.

Dia 17

No confundir.

Dia 16

Viatjar, sentir el món als meus peus, fe-lo meu, fer el meu propi camí. Viatjar al meu món, als meus somnis, somiar que viatjo en el temps i veure els 50 amb Elvis, els 60 amb els Beatles, Rolling Stones, Woodstock i viure el millor de cada epoca. 

Viure als 70 i enamorarme d'un noi punk, coneixer en Kurt Cobain i en Sid Vicious.

Explorar el millor i el pitjor de cada epoca. Tornar i valorar el que tinc viatjar i coneixer cada part de món, experimentant i compartint. Pert tot arreu, tot es ple de belleza i moltes coses, gent, olors, moments, cultures, imatges, paraules, sentiments per conèixer.

Em sento petita, però amb ganes de recòrrer món dia a dia, sense parar.

(Fotogràfia de Paula Vicente)

Dia 15

M'agrada viure en el passat, observar com funcionava tot abans i desitjar viure en els vells temps que molts ens esforcem per fer tornar i molts altres per destruir.

Els clàssics no haurien de morir mai.

Dia 14

El nostre estimat professor de castellà, ens arribat a explicar en la seva meravellosa classe que era aquest petit òs del peu anomenat Astrágalo. Va ser molt interessant...

Dia 13

M'agraden, m'encanten els zombies. Podria ser una bona definició de la societat d'avui en dia, gent sense escrúpuls, sense seny ni sentiments. Sense records, objectius de poc ressò, objectius en la vida per només sobreviure. Societat en que només busca un altre per interès propi, per benefici. Societat estúpida en massa que es no es dirigeix en lloc i a la vegada sempre estan junts. Societat sense destí. Sense consciència, miserable i despreciable.

Dia 12

M'agrada trencar estereotips, sobresortir sobre la massa de gent amb la ment cubicament tancada, de intentar i fer, i de tornar-ho a fer, de no rendir-me mai. De escollir el que em diu el cor. De ser jo mateixa i no el que em diuen que hauria de ser. Ser la persona que relament vull ser i deixar un missatge als que venen, de trencar les benes que porten al ulls. De dir les veritats a la cara. Lluitar per la llibertat en tots els sentits. Realitzar somnis i utopies. Cercar i experimentar. Crèixer i aprendre.

Fer fora als prejudicis.

Dia 11

Petits records de Madrid 2012, records d'una gran ciutat plena d'Art per tot arreu.

I molta bogeria!

Dia 10

Una tòpica típica queixa:

Moltes noies en porten el seu logo o la seva samarreta i ni tan sols saben qui són ni que fan. 

Lamentable.

Dia 9

M'agrada l'art i les seves evolucions, però sense deixar mai enrere el seu clàssics.

Dia 8

Tota mena de petons, cada dia. Dolços i no tan dolços, però el fet es que has compartit una petita part de tu amb algú altre sigui per una nit, per sempre o fins el temps digui prou. 

El fet és el valor que li volguem donar, equilibrat per ambdues parts. No es qualsevol cosa, és important, una altre manera de comunicarse més intima, potser infravolarada per la nostra generació. Els petons és la millor manera de mostrarte a algú altre sense paraules. Tot.

Dia 7

GYM TANNING LAUNDRY

Dia 6

Aquests dies, són dies de All Star!

 Qui es fixi en la fotografia veuà un peculiar detall que el farà riure.

El bàsquet és un dels esports més bonics de veure i de experimentar.

Dia 5

Sóc jo. Per la música sóc qui sóc.

And remember one thing: regardless who the power that be are, the people that you elect, the people that I elect in the office, remember: you have the fucking power, we're the fucking leaders, don't let these bastards dictate your life or trying to tell you what to do, all right?

Dia 4

Avui a casa meva no hi havia aigua corrent, fet que m'ha tornat a fe reflexionar sobre el luxe de que l'aigua m'arribi fins a casa, i sigui minimament potable (tot i que anàlisis científiques han demostrat que  porta un alt contingut en fluor...) Poquissímes vegades ens n'adonem del que tenim fins que ho perdem, encara que sigui momentaniament, no valorem prou i no col·laborem el suficient per a que la situació dels que no poden gaudir de l'aigua, un dret universal cambïi.

Dia 3

Revolució

Vivim temps, on la veritat no és un valor primari, és un regal, un LUXE que la societat només fa que embolicarla amb garnaldes i paper brillant. Ens la ofereixen en una safata bonica, però realment allò no és la veritat pocs la saben.

Realment mai sabrem la veritat, la autèntica, no la pròpia, no la comuna, sinó la verdadera. La que té les explicacions i raonaments per tota la societat, els fets del passat, futur i present, els perquès de la nostra existència, tot.

I tan sols arribaràs a saber alguna cosa com a pobre mortal, si tens el anomenat PODER, si poder econòmic, politíc, autoritari o social, però PODER. No en tens? No et preocupis, t'en mantendrán al marge, com a simple humà que ets, està fora del joc. I tot això és el que em construit desde sempre, desde el naixement del humà tal i com el coneixem, ho portem innat dins el nostre adn, les jerarquies, l'amor, l'odi, coneixements, sentiments impulsius, el nostre caràcter...

Som uns senzills ninots del sistema que ens controla desde el primer plor i tan sols uns pocs tenim la valentia suficient per cridar la incorformitat, la ràbia, el dubte, la revolució, el cambi, cridem a la mort sense cap por. Mentrestant altres se'n burlarán menjant pinço enverinat de ignorància i gaudirán de entreteniments de segona i tercera categoria, pretenent que ens creiem coses, fets (que realment possiblement arriben a ser certs, no ho sabrem) que amb gran ímpetu ens obliguen a creure, desde ben petits fins la nostra mort.

Perquè oculten?

Que oculten?

Mai hi haurà cambi, ni es solucionaran els problemes si no actuem com a grup, però tot això resideix en una mateix, i quan un mateix, ho creu i fica les forces necessàries, funcionarà.

Prefereixo el dubte, i lluitar per un futur, que viure la vida endormiscadament amb absurdes metes com nèixer, estudiar, treballar, reproduirse i morir amb satisfacció.

De les utopies en podem fer realitats si ho creiem.

PD: DEP Whitney Houston, un gran talent marxa..

Dia 2

Una cosa que m'encanta, que m'atrau, que és innevitable en mi, que no ho puc frenar, que forma part de mi, de la meva personalitat, del meu dia a dia, una cosa que si més no crec que ho se fer realment bé però que encara em queda moltíssim per aprendre, és: ESCRIURE.

PD: Avui es commemora la mort de Descartes. Feliç COGITO ERGO SUM!

Dia 1

Aquest és el meu dia a dia. I per res del món el cambiaria per qualsevol altre, i el disfrutaré al màxim perquè queda relativament poc per a que s'acabi, i comenci una nova etapa.

Malgrat la il·lusió que tinc dins meu per començar aquest nou camí, i malgrat el malhumor i les poques ganes que tinc en el meu dia a dia, no podria haver estat més encertat, d'ençà vaig triar l'oportunitat de tenir meravelloses persones com elles i d'altres, però sobretot d'explotar al màxim el que porto dins, la imaginació i l'ART.