Vivim temps, on la veritat no és un valor primari, és un regal, un LUXE que la societat només fa que embolicarla amb garnaldes i paper brillant. Ens la ofereixen en una safata bonica, però realment allò no és la veritat pocs la saben.
Realment mai sabrem la veritat, la autèntica, no la pròpia, no la comuna, sinó la verdadera. La que té les explicacions i raonaments per tota la societat, els fets del passat, futur i present, els perquès de la nostra existència, tot.
I tan sols arribaràs a saber alguna cosa com a pobre mortal, si tens el anomenat PODER, si poder econòmic, politíc, autoritari o social, però PODER. No en tens? No et preocupis, t'en mantendrán al marge, com a simple humà que ets, està fora del joc. I tot això és el que em construit desde sempre, desde el naixement del humà tal i com el coneixem, ho portem innat dins el nostre adn, les jerarquies, l'amor, l'odi, coneixements, sentiments impulsius, el nostre caràcter...
Som uns senzills ninots del sistema que ens controla desde el primer plor i tan sols uns pocs tenim la valentia suficient per cridar la incorformitat, la ràbia, el dubte, la revolució, el cambi, cridem a la mort sense cap por. Mentrestant altres se'n burlarán menjant pinço enverinat de ignorància i gaudirán de entreteniments de segona i tercera categoria, pretenent que ens creiem coses, fets (que realment possiblement arriben a ser certs, no ho sabrem) que amb gran ímpetu ens obliguen a creure, desde ben petits fins la nostra mort.
Perquè oculten?
Que oculten?
Mai hi haurà cambi, ni es solucionaran els problemes si no actuem com a grup, però tot això resideix en una mateix, i quan un mateix, ho creu i fica les forces necessàries, funcionarà.
Prefereixo el dubte, i lluitar per un futur, que viure la vida endormiscadament amb absurdes metes com nèixer, estudiar, treballar, reproduirse i morir amb satisfacció.
De les utopies en podem fer realitats si ho creiem.
PD: DEP Whitney Houston, un gran talent marxa..
No hay comentarios:
Publicar un comentario